Seguint la història, m'agradaria parlar de l'anglès de Laporta. No de com va parlar, sinó del que va parlar. Joan Laporta "Casals" va començar comparant-se amb el mestre català, ambaixador de la música catalana al món. Només va faltar entonar el cant dels ocells. Va ser un discurs grandiloqüent, amb una sola intenció, fer veure el món el ja famós "que guapo soy y que tipo tengo", típic de la junta laportiana. Expressant les excel·lents qualitats dels negociadors, i l'important significat que tenia aquest contracte pel món i pels infants. Deixi'm dir des d'aquest humil blog, senyor Laporta. Amb 1,5 milions d'euros a l'any no n'hi ha prou. No es deixaran de morir nens a l'Àfrica, ni es curaran malalties. Gràcies al Barça, Nike té una campanya solidària gratis, Unicef es dóna a conéixer a uns nivells més populars, i segons el president barcelonista, el Barça es situa en un nou lloc al univers mediàtic. Ara el Barça és, així doncs, "Més Que Un Club®", perquè és un club que practica la "solidarity", en anglès, català i en tots els idiomes que calguin.
Tot aquest extrany acte preparat per engrandir un club que regalarà uns diners a la Unicef, va ser presentat i amenitzat per un curiós ambaixador, que era i és delegat de torn, l'ambaixador bielorrús, que segons paraules textuals no sabia res de com aquest contracte pot afectar al futbol. Deia que era perquè ell, de futbol, no n'entenia, però jo, que més o menys n'entenc, puc dir quin serà l'efecte. Cap.
Escoltant:The Right Kind Of Wrong
Leann Rimes
Coyote Ugly OST, 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada