Per arribar a jugar una final, sempre s'ha d'haver guanyat una fase anterior. Per haver jugat la fase en qüestió, s'haurà d'haver guanyat un altre, i així consecutivament, fins al principi de la competició. Espanya va començar el Mundial de Bàsquet del Japó guanyant a Nova Zelanda (86-70), el dia següent, va anihilar a l'equip panamenc (101-57) i un dia després, tornà a guanyar, aquesta vegada contra l'Alemanya de Dirk Nowitzky (92-71). Va seguir amb pas ferm per la fase de grups guanyant a Angola (93-83) i, per acabar de fer-ho bé, va anorrear també a la selecció local, Japó (104-55). Així va aconseguir plantar-se a vuitens imbatuda, i més important encara, primera de grup.
A vuitens el rival era Sèrbia i Montenegro. Una selecció amb divisions internes causades per la recent proclamació d'independència de Montenegro. Una selecció que va sucumbir davant l'equip ibèric per un resultat final de 87-75.
Després de sobrepassar els vuitens, el rival a batre era Lituània. Una Lituània debilitada i amb poc ritme, però plagada de cracks del bàsquet. El partit va ser més fàcil del que s'esperava i el marcador final va marcar un 89-67 fulminant. Ja es tenia el passi a la semifinal.
El combinat espanyol hauria de guanyar Argentina per aconseguir arribar a la final. L'objectiu era aconseguir una medalla. Després d'un duríssim partit i d'un bon cop de sort al final del partit l'equip argentí havia perdut l'oportunitat de tocar l'or o la plata. Espanya havia guanyat el matx per un ajustat 75-74. L'únic contratemps, la lesió de Pau Gasol, ànima de l'equip, que no podria estar a la final.
Segons ho defineix el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, una final és una prova que decideix el guanyador d'una competició esportiva, després de unes proves eliminatòries. La teoria és molt simple. On resideix la dificultat és en la pràctica.
Espanya sabia de la dificultat física, tècnica i psicològica de jugar una final. Els jugadors surten nerviosos del vestidor, no per manca de les facultats esmentades sinó per por ha que quelcom falli. Ja ha fallat el jugador clau de l'equip, Pau Gasol. El rival Grècia, arriba a la final després de ser campiona de l'Europeu de Bàsquet. La final transcorre i el inicial favoritisme d'Espanya es confirma sobre la pista. Resultat final, 70-47. Espanya campiona del món de bàsquet.
Després d'haver fet aquest resum de la competició, m'agradaria parlar de l'entrenador d'aquesta selecció campiona del món. José Vicente Hernández, més conegut com "Pepu" Hérnandez és i esperem que segueixi sent el seleccionador espanyol de bàsquet. La seva celebració ha estat seriosa, fins i tot, trista. Hérnandez va viatjar cap al Japó amb un ull posat en l'estat de salut del seu pare, que era molt delicat. Hores abans del partit el seu progenitor ens va deixar.
Conscient d'aquest fet, el tècnic va decidir seguir endavant i representar a Espanya a la banqueta. "Chapeau" per al tècnic espanyol, que no només ha sabut dirigir a una selecció en moments fàcils, sinó també en els moments difícils, després de la mort d'un ésser estimat. El triomf és per Ell.
Escoltant:We'll Meet Again
Johnny Cash
The Man Comes Around, 2002
Com tothom sap, el Barça aquesta temporada, concretant, a partir del 12 de Setembre, durà a la samarreta el logo d'Unicef. Aquest contracte sense precedents estableix que el Barça, a través de la seva fundació, donarà a Unicef un 0,7% dels ingressos annuals (aproximadament 1,5 milions d'euros). Així doncs el Barça no tindrà espònsor, ja que la publicitat que lluirà a la samarreta serà gratuïta, sinó que esponsoritzarà a Unicef.
Escoltant:
