Últimament no he tingut el temps desitjat per poder escriure en aquest blog, però avui que tinc un moment, esperant per obrir els regals, us desitjo Bon Nadal. Bones Festes. I Bon Any Nou.
Escoltant:
INTRODUCCIÓ
Bona pregunta i extraordinàriament filosòfica. Objectivitat, segons el “meu” diccionari, és trobar el gris dels colors extrems, és opinar amb coneixement de causa sense por a equivocar-te i, si ho fas, rectificar i demanar disculpes. Objectivitat no és veritat i viceversa i acostuma a eliminar, segons els criteris periodístics més bàsics al subjecte de l’enunciat.
TRAJECTÒRIA
No. He canviat de format de programa. Després de gairebé 23 anys en una ràdio pública amb informació esportiva gairebé de ràdio pública ara he passat a una privada. Malgrat que a la pública (tant televisió com ràdio) es mesclen els conceptes de: que interessa veritablement a la gent i quan costa això?, l’objectiu d’aquestes hauria de ser omplir l’ampli buit que les privades no ofereixen. Però no és així. Les públiques en general ja són privades i han entrat a la voraç lluita per l’audiència. Ara, a RAC 1, és a dir, en una ràdio privada que pertany a un gran grup de comunicació, l’objectiu primordial i legítim és que dos més dos no doni tres com a la pública que s’ho pot permetre perquè, en el fons qui paga és el contribuent, sinó cinc perquè no només s’han d’igualar despeses sinó que ha de donar guanys. Des d’un punt de vista periodístic el canvi m’ha obligat a resituar-me a la realitat del món esportiu català, que és molt Barça i molts esports.
Que siguin primordialment del Barça i, per dir-ho d’alguna manera, apassionats, no vol dir que no siguem objectius. Quan s’ha d’aplaudir s’aplaudeix, quan s’ha de criticar, també. I ho fem.
No. En una privada, no. Parlem bàsicament del Barça, però sempre diem que ha passat a l’Espanyol o al Nàstic. Donem els partits de bàsquet de l’Eurolliga o de
Sempre , ara i abans, he dit que el que més m’agrada és posar-me en la pell d’un oient que se’n va a dormir amb una ràdio sota el coixí. I li parlo a ell, ja que és el lloc on a mi m’agradaria estar i li explico allò que a mi m’agradaria escoltar.
INTERESSOS
Depèn. Hi ha periodistes que pensen que són objectius i no ho són, i a l’inrevés. Però això va a càrrec de la consciència de cadascun d’ells.
Repeteixo que l’objectiu primordial és vendre fent un producte digne, però molts cops confonem l’emissor amb el receptor. El receptor critica els programes del cor però cada setmana hi ha centenars de milers de persones pendents dels budells de famosos de segona divisió. L’emissor és “cutre” però el receptor, estúpid, si, a sobre, es queixa. Tothom mira els documentals d’animals però a l’hora de la veritat es menteix perquè sinó els animals tindrien més audiència, i no és així. L’ex-president del Barça, J.Ll. Nuñez sempre deia que hi havia grups editorials que volien veure
BARCELONA - MADRID
Depèn, es clar, del mitjà i del periodista. Cert és que la premsa escrita en diaris generalistes acostuma a ser, sinó més objectiu sí més curós en el tractament de la informació. “El País”, “
Tòpicament hauria de dir que la
Escoltant:
Us enrecordeu del fatídic gol de Drogba el passat dia 31 d'octubre? Si veieu les imatges un altre cop podreu veure que el jugador africà vestia l'equipació blanca del Chelsea, com la resta dels seus companys... Però la realitat 
és que aquesta samarreta no és la que s'hauria d'haver utilitzat pel partit.
Escoltant:
Escoltant:
Escoltant:
Escoltant:
Com tothom sap, el Barça aquesta temporada, concretant, a partir del 12 de Setembre, durà a la samarreta el logo d'Unicef. Aquest contracte sense precedents estableix que el Barça, a través de la seva fundació, donarà a Unicef un 0,7% dels ingressos annuals (aproximadament 1,5 milions d'euros). Així doncs el Barça no tindrà espònsor, ja que la publicitat que lluirà a la samarreta serà gratuïta, sinó que esponsoritzarà a Unicef.
Escoltant:
Sens dubte, el món ha perdut un gran "cocodril".
Escoltant:
Escoltant:
Escoltant:
Escoltant:
